Servei d'educació
Ajuntament de Banyoles
Servei d'educació - Ajuntament de Banyoles

Articles de 'bones pràctiques'


La ciutat promourà l’educació en la diversitat per la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. (Principi núm. 2 de la Carta de Ciutats Educadores.)

 

El Síndic de Greuges de Catalunya va presentar l’informe La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat el passat mes de juliol. L’informe posa de manifest que en la darrera dècada els desequilibris en la composició dels centres no ha disminuït, en gran part degut a la manca de desenvolupament en polítiques per combatre aquest fenomen per part de l’administració pública competent, i n’analitza les causes que afecten de manera concreta al procés d’admissió d’alumnat: criteris, oferta i reserva de places, ràtios, etc.

L’informe comença amb una anàlisi de dades estadístiques. D’aquestes, i amb relació al municipi de Banyoles, cal destacar que entre els 50 municipis més grans de 10.000 habitants amb menys segregació escolar Banyoles es troba en la posició 13, amb un 0,16 de dissimilitud a primària i un 0,10 a secundària. Tot i això, es troba en 8è lloc entre els 20 municipis amb el percentatge d’alumnat estranger a primària més elevat, amb un 30,3%. D’aquestes dades es desprèn que a Banyoles s’està desenvolupant una adequada política activa per combatre la segregació escolar, tal com ho destaca l’informe:

 

 Des de la perspectiva de les bones pràctiques, és especialment interessant destacar que entre els municipis amb nivells de segregació més baixos hi ha municipis amb un elevat pes del fet migratori en què durant anys s’han desenvolupat amb més o menys intensitat polítiques actives de distribució equilibrada d’alumnat. És el cas, a primària o a secundària, de Manlleu, Olot, Torelló, Banyoles, Ripoll, Mataró o Vic, per posar-ne alguns exemples. (p.18)

Si tenim en compte aquesta informació, és evident que a Banyoles el desenvolupament del Pla d’Escolarització Extensiva (PEE), impulsat pel Servei d’Educació de l’ajuntament i utilitzat com a eina bàsica de planificació per a l’escolarització equilibrada, ha estat i és el pilar de l’èxit aconseguit en l’equitat social a les aules, i en evitar la guetització i la segregació escolar als centres educatius de la ciutat. L’aplicació del PEE en el procés d’admissió de l’alumnat des de P3 (i amb accions més concretes a l’etapa d’escola bressol, com és el cas del programa Vine a La Balca!) propicia un equilibri social a les aules al llarg de l’escolarització infantil i primària que repercuteix de manera positiva a l’educació secundària obligatòria.

La participació de tots els agents de la comunitat educativa fa possible articular la lluita contra la segregació escolar com a estratègia compartida a escala local. (p.75)
 
   

Per a portar a terme un pla d’aquestes característiques i amb aquesta envergadura, cal comptar amb la implicació de tota la comunitat educativa així com d’altres administracions i institucions i utilitzar de manera activa tots els instruments que estableix l’ordenament jurídic per combatre la segregació escolar: les comissions de garanties d’admissió, l’oficina municipal d’escolarització, la reserva de llocs escolars, la reducció i ampliació de places per grup i l’establiment d’àrees d’influència. 

En aquest aspecte, destacar que l’informe del Síndic recomana d’una banda la utilització activa d’aquests instruments de planificació educativa per part de les comissions de garanties d’admissió i de l’oficina municipal d’escolarització, com a dispositius bàsics per entendre l’escolarització equilibrada i, de l’altra, el foment d’una estratègia compartida a escala local, accions que a Banyoles ja s’estan portant a terme en el marc del PEE, amb uns resultats del tot satisfactoris.

 

    Les comissions de garanties d’admissió han de garantir la distribució equilibrada de l’alumnat escolaritzat fora de termini. (P.81)

Amb referència a l’admissió d’alumnat al llarg del curs -el que es coneix com matrícula viva- la incidència de les accions que es porten a terme en el marc del PEE és especialment important, tal com es dedueix d’algunes de les recomanacions que consten a l’informe del Síndic:

  • centralitzar la gestió de les sol·licituds fora de termini en les oficines municipals d’escolarització (p.76);
  • emprar les reduccions de ràtio i aplicar la reserva de places a tots nivells (p.84);
  • incorporar l’escolarització equilibrada com a criteri per decidir sobre les adscripcions entre centres (p.86). A Banyoles, l’equilibri aconseguit a primària ajuda en la planificació de l’adscripció de centre a secundària pel que fa al manteniment d’aquest equilibri;
  • tenir en compte la importància del treball previ i coordinat entre l’EAP, l’OME i altres dispositius per a la detecció de les necessitats educatives específiques (p.102), malgrat que la normativa no determina el paper que ha de tenir cada un dels agents que intervenen en el procés. El PEE de Banyoles inclou un protocol clar d’actuació en aquest aspecte;
  • la importància d’una bona utilització de l’instrument de reserva de places de necessitats educatives específiques ajustat al conjunt de la demanda escolar (p.108).
  • promoure l’ús de les reduccions de ràtio (...) per evitar la concentració de vacants i de matrícula fora de termini (p.126). El Departament d’Ensenyament estableix com a ràtio ideal 25 a infantil i 30 a l’ESO; a Banyoles ja fa alguns cursos que s’estableix una ràtio de 24 (enguany 23) a P3 i 28 a 1ESO. L’informe destaca que les reduccions de ràtio són un bon instrument per evitar que els centres amb una demanda més feble presentin places vacants després del procés ordinari de preinscripció on s’escolaritzi matrícula fora de termini, sovint amb necessitats educatives específiques (p.126)

Finalment, l’informe fa esment a l’atenció i acompanyament a les famílies, la idoneïtat de la informació que reben i com aquesta incideix en el seu imaginari social per entendre i acceptar les polítiques d’equitat que es porten a terme en el municipi. En aquest aspecte, cal que ens prenguem com un repte i alhora com un objectiu la recomanació del Síndic amb referència a la importància de donar una correcta informació a les famílies per tal de combatre prejudicis socials i amb la voluntat de fer pedagogia sobre les mesures polítiques d’escolarització equilibrada.

Cal conscienciar la població que combatre la segregació escolar és socialment prioritari i forma part de l’interès comú, i que pot entrar en col·lisió amb l’interès particular que té cada família que participa en el procés d’admissió d’alumnat. (p.128)

En el nostre cas, els reptes que hem d’afrontar són donar a conèixer a la ciutadania l’èxit del Pla d’Escolarització Extensiva i els beneficis, derivats de la funció cohesionadora i integradora, que la seva aplicació al territori comporta per a tota la comunitat; potenciar la consciència col·lectiva vers aquestes polítiques; i transmetre el compromís -que hem pres tots els agents i institucions que hi estem implicats- de treballar per l’equilibri social a les aules i evitar la segregació escolar, més enllà dels interessos individuals i sempre des d’una visió de ciutat.

Servei d’Educació
Agost 2016

Informe

Notícia al web del Síndic

 

 



El premi a l’Acció Magistral és una iniciativa de la FAD (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción), la Comisión Española de Cooperación con la UNESCO y BBVA que té per objectiu donar a conèixer projectes educatius, realitzats per docents de centres d’educació infantil, primària i secundària de tot l’estat Espanyol, de promoció i transmissió de valors socials: solidaritat, tolerància, respecte, justícia, igualtat, etc.

Sis han estat en total els projectes seleccionats com a finalistes a Catalunya, entre els quals hi ha, en la categoria A, Educació Infantil i Primària, el projecte presentat per l’escola Can Puig de Banyoles Creaciència. En la mateixa categoria hi ha el projecte Tejiendo redes de l’escola Llar Lluís Mª Mestras d’Olot; a la categoria d’educació secundària han estat finalistes l’Institut Euclides de Pineda de Mar amb Vincles 2016 i l’Institut Montsià d’Amposta amb Préstamo domiciliario; i per últim, a la categoria especial de projectes en xarxa, el projecte de l’Institut Montilivi de Girona UAP 16 Cantata per la pau i Construir un jardí vertical de l’Escola Duran i Bas de Barcelona.

 


La cloenda del Projecte Robòtica Banyoles va resultar tot un èxit de participació, diversitat i satisfacció per part d’alumnes, experts i organització. El Servei d’Educació de l’Ajuntament de Banyoles i els centres educatius del municipi va reunir 250 joves dels diferents instituts i una dotzena d’experts en una jornada que va es va portar a terme en cinc espais simultanis de la ciutat: la Plaça Major, la sala d’actes del Museu Darder, la sala d’Actes de l’Ajuntament de Banyoles, l’Escola Municipal de Música i el Teatre Municipal.

 Enhorabona a tota l’organització! I el nostre agraïment a les empreses, entitats i experts que hi han volgut participar. Entre tots fem créixer el projecte!


PLAÇA MAJOR

   
   
   
   
   
   
   

MUSEU DARDER: IMPRESSIÓ 3D

   
   

SALA D´ACTES: APLICACIONS PER A MÒBIL

   
 
 

 ESCOLA DE MÚSICA: DOMÒTICA

   
   

 


Els projectes d’atenció a la diversitat, Unitat d’Escolarització Compartida – UEC Banyoles, Projecte Drac de l’Institut Pere Alsius i Projecte POT’s de l’Institut Josep Brugulat, van celebrar la cloenda d’aquest curs el divendres passat en un acte conjunt on el mateix alumnat va valorar la seva experiència d’estada a l’empresa.

 Mitjançant aquests projectes els nois i noies que hi participen troben un espai formatiu més orientat a la recerca de feina, la iniciació al món laboral, un reforç a la seva autoestima i autoconeixement i un estímul per a continuar amb la seva formació. D’alguna manera aquests projectes recuperen la figura de l’aprenent, tot apropant-los unes hores al món laboral.





Els projectes singulars són projectes elaborats pels mateixos centres, que es porten a terme a través d’un conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Banyoles, el qual a través del Servei d’Educació dóna suport als centres en la recerca i agraïment a les empreses col·laboradores.

És per aquest motiu que volem agrair a totes les empreses que col·laboren en el desenvolupament d’aquests projectes, especialment les d’aquest curs, per la seva implicació i l’esforç per a contribuir a la formació dels joves:

INGESBA, NCK SA, Londji SL, Derivados del Motor, Motos Camps, ICM Novatec, Can Manxa, Nou Jardí SL, Cooperativa Agrícola, Romans Automoció, Xocolata Torras, Josep Latorre SL, Subministres Ampuriabrava, Hotel L’Ast, Can Pons, Blau Pastisseria, Art i Tall Perruqueria, Perruqueria JOU’s, Cafeteria Restaurant l’All, Idilium Serveis, Fromzero, Grup Veterniari Pla de l’Estany, Club Natació Banyoles, Picart Font CB, Orió Eduserveis, Escola Bressol Patufets, Vilafant Motor, i espais municipals com ara La Balca, Cal Drac, brigada municipal de l’Ajuntament de Banyoles i l’Ajuntament de Porqueres, i Serveis Socials.




La veu dels sense veu és un crit a la paraula, a l’escolta sincera i a l’empatia, a la reflexió i a l’art. És una proposta audiovisual i expositiva que aborda, des d’un punt de vista creatiu i crític, el sexisme, la vellesa, els desnonaments i la immigració.

 L’Obrador és un procés de creació col·lectiu, que va néixer l’octubre de 2014 amb l’objectiu d’utilitzar l’art des d’una perspectiva d’anàlisi crítica per ser un punt de trobada de joves de diferents realitats socials. El primer any el projecte va realitzar una intervenció poètica de versos al carrer i en la projecció d’un màpping en el marc de l’Exposició de Flors de Banyoles. Aquest curs l’Obrador ha treballat en La veu dels sense veu. Un crit i un silenci.

 El projecte L’Obrador el coordina i el dinamitza Càritas amb suport i finançament  de l’Ajuntament de Banyoles.




 

 

 



Del 23 al 27 de maig s’han celebrat a la Universitat de Girona (UdG) i a l'escola la Draga de Banyoles unes jornades d'educació emprenedora a les quals hi han assistit unes 60 persones de sis països diferents i de nou institucions de totes les etapes educatives: des d'escoles d'infantil i primària, instituts de secundària, centres per a la inclusió social i universitats.

 Coordinades des de la Udg i l’escola La Draga, que fa temps que treballen en educació emprenedora, les jornades s’inclouen dins un projecte d’Erasmus plus de dos anys de durada, que finalitzarà el setembre de 2016, en què s’han portat a terme diferents iniciatives per promoure l’educació emprenedora a nivell europeu, amb l’objectiu que l’educació tingui un enfocament social i sostenible dins del sistema educatiu.

 Per algunes institucions replantejar la seva manera d'ensenyar des de l'educació emprenedora -donant més capacitat de decisió als estudiants i impulsant la seva creativitat i iniciativa- ha estat tot un desafiament i un pas endavant molt important. S’ha fet una sol·licitud de continuïtat del projecte a la Unió Europea, que està en vies de resolució. Per altra banda, properament publicaran un llibre conjunt que recollirà algunes d'aquestes iniciatives emprenedores, les directrius bàsiques per promoure l'educació emprenedora als centres educatius i les reflexions derivades del treball portat a terme. 



Més informació sobre el projecte a Teacher 2020   


Els projectes guanyadors de la primera edició del Premi Ciutats Educadores (atorgat per l’Associació Internacional de Ciutats Educadores) han estat el centre d’aprenentatge Opinmäki d’Espoo (Finlàndia), l’Impuls de l’Aprenentatge Servei com a eina de convivència, cohesió social i participació de l’Hospitalet de Llobregat i la regeneració de Gamcheon en un barri cultural de Saha-Gu (República de Corea).

 Aquestes bones pràctiques il·lustren com és possible contribuir a reduir conflictes urbans i a evitar la segregació, trencant barreres físiques, socials i comunicatives, ja sigui des de la planificació o la regeneració urbanística, des de l’escola o des d’altres equipaments o espais de la ciutat. També mostren que fomentant la participació es contribueix a crear nous vincles socials, a promoure una convivència pacífica i a reforçar el sentiment de pertinença a la ciutat.


Més informació a http://www.edcities.org/ca/




Heu sentit a parlar de la hiperpaternitat? L’Eva Millet ens ho explica en el seu llibre que porta per títol “Hiperpaternitat”, amb una visió constructiva i amb la proposta que els pares i mares abandonem el paper de superpares. “Ens estem carregant el dret a jugar dels nens, l’essència de la infantesa”, diu.

 Podeu llegir l’entrevista aquí: http://diarieducacio.cat/eva-millet-ens-estem-carregant-el-dret-a-jugar-dels-nens-lessencia-de-la-infantesa/




El Diari de l’Educació ho ha celebrat agrupant una sèrie d’11 articles, entrevistes i reportatges sobre el canvi educatiu i les innovacions que s’estan portant a terme per fer dels centres educatius veritables motors d’aprenentatge. Els trobareu en aquest enllaç. El debat està servit, un debat imprescindible per a una transformació de l’educació imprescindible.

http://diarieducacio.cat/dia-mundial-de-leducacio-11-articles-i-entrevistes-sobre-el-canvi-educatiu/



Al blog obrim una nova secció amb el nom de Projectes de Ciutat on recollim alguns dels projectes que estem desenvolupant amb una mirada de ciutat i amb xarxa amb les entitats del territori, per de Banyoles una ciutat més educadora.

 En aquesta secció, situada a la part superior dreta del bloc, hi trobareu una breu ressenya dels projectes de ciutat que desenvolupem i un document adjunt on hi podeu consultar una descripció més extensa, una referència dels principals objectius i unes dades bàsiques de consulta.

 Hi ha projectes tan diversos com el més que consolidat Pla d’Escolarització Extensiva, projectes d’atenció a la diversitat i altres més novedosos d’impuls a l’emprenedoria i el creixement de la persona, recursos educatius de la ciutat, espais globals de suport a les funcions parentals, etc.

 Us animem a consultar-lo i a fer-nos propostes!



 

Pàgina 5 de 10Primera   Anterior   1  2  3  4  [5]  6  7  8  9  10  Següent   Última   
Calendari d'Activitats

     Cliqueu per obrir el Glossari de sigles

 

Documents
 Titol 
Calendari escolar 18-19Descarrega
CARTA DE CIUTATS EDUCADORESDescarrega
MANIFEST CIUTATS EDUCADORES 2017Descarrega
PLÀNOL ZONIFICACIÓ 2017Descarrega
Preguntes freqüents sobre el Pla d'Escolarització ExtensivaDescarrega